lunes, 29 de enero de 2007

¡Olvídate de mi!



Avui només diré que us escolteu la cançó i us mireu la pel·lícula...


sábado, 27 de enero de 2007

Aborrida

Estic aborrida. Però no aborrida de què no sé que fer, que sempre tinc un mun de coses com mirar blocs, llegir més de 50 llibres que m'he anat comprant i es van acumulant, veure pel·lícules interessants que es deixen i mai es miren, acabar-me de passar molts jocs de la play, passar-me tota la música de l'ordenador en cds i classificar-me-la i, sobretot, muntar el regal secret del Davidet :P

Però no parlo d'aquest aborriment. Parlo de la monotonía del poble. D'un poble com és Tortosa. I ho he comprés ara. És curiós, però és cert.
Amb un cap de setmana no pots apreciar com, ara que vius a una ciutat, com se t'ha quedat de petit el poble. Perquè en cap de setmana no tinc temps de res. Només de fer sempre el mateix: sortir amb els amics i anar als llocs on sabem que els podem trobar a tots. I això per a un finde doncs genial. A mi m'encanta!!
Veure a tota la gent coneguda, parla, discutir, saludar... M'ho passo bomba!

Però amb una setmana... Puagh! He vist tot l'encant xD

De cop, veig el mort i apagat que esta el poble, no té absolutament res. Res. I sempre el mateix. dia rere dia cansa. JO que pensava que Tortosa tenia el seu petit encant (que el té sempre que no estiguis mes de 5 dies xD) i sabies on estava cada cosa per poder sobreviure i anar veient tots els seus habitants, de cop i volta ja no li trobo res. S'ha esfumat tot l'encant. I necessito més acció. Més opcions, molta més ciutat i moltes més hores.

M'encanta Barcelona, m'ha obert la mentalitat de sobte, jo tancada amb el poble com estava i pensant que tornaria a viure aquí, amb la meva gent. DE cop i volta no ho veig gens clar i em venen ganes de quedar-me a Barcelona i descobrir-la tota.

I això em desconcerta per una banda, perquè no em podia imaginar que ho digués mai.

En fi, suposo que "evoluciono"...

miércoles, 24 de enero de 2007

Avui és un dia per recordar

Tal com diu el nom del meu post d'avui. És un dia per recordar... Per què us preguntareu, doncs perquè feia dies que el Davidet i jo estàvem inquiets...
NO podiem dormi, no podiem menjar, no podiem... bueno ja us ho podeu pensar tots els k no podiem xD

Només esperàvem un a resposta... Comptàvem els dies i feiem plans esperan que arribés... Era com un somni molt molt desitjat... EL Davidet no parava de mirar el correu... Jo esperava anciosa el dia... I avui és el dia!!!

Per fi!!!

Per fi què?

PER FI HAN ARRIBAT LES COPES DE LA VOLL DAMM!!!!!!!!

Ahir el Davidet va anar a mirar el correu, com cada dia, esperant trobar una nota de la nostra estimada Voll Damm i sí!! Ahir, per fi, després d'un mes ben bo ens va arribar un avís de correus dient que ja podiem anar a recollir les nostres dues copes!
I l'espera d'ahir a avui s'ha fet mol llarga i molt dura. A les 8 del matí ja estava llevada esperant que el Davidet acabés l'exàmen per anar a buscar les copes... i fins les 12 no ha arribat perquè l'exàmen era molt llarg però li ha anat molt bé i ara que no té exàms doncs aprofitarem molt molt per fer moltes coses :P

DOns això, que a les 12 em anat de cap a correus a buscar les nostres meravelloses 2 copes i estaven tan ben embolicades!! Tan precioses!! En una capsa tan bonica!! I amb "posavasos" i tot!!

Bé, que aquesta tarde ja les estrenarem i aquí us deixo una foto de la meva valiosa adquisició!

Que estic molt contenta amb la meva copa tu!!


domingo, 21 de enero de 2007

Gelosia

No acostumo a ser gelosa. No acostumo. Només tinc una excepció: els amics.

No tinc atacs de gelosia, ni paranoies, ni històries inventades. Només un punt feble: que em toquin els amics.

No hi puc fer res; és superior a mi. En quan em toquen un amic em torno boja. Però boja del tot.
Només em puc posar gelosa per una raó. Preneu-me un amic.

Com pot ser això?

No li puc atribuir la conseqüència a res (a res a les 5 del matí! xD). Però és ben cert. Li podeu preguntar a la pobra de la meva germana. Ella sempre s'acostuma a fer amiga dels meus amics i és ben macu això! Sí. Però la meva part del cervell irracional (irracional pels sentiments, s'entén) no hi pot fer res, es posa gelosa i agresiva. Sent com em desprén dels amics i, per mi, és el més valiós del món.
Potser, si no hagués passat per conèixer a tota Tortosa i trobar pocs amics entre aquesta no ho seria, però la cosa va així. Pocs amics, molta gelosia.

Gelosa amb la parella?
Poques vegades.

Gelosa amb la familia?
Alguna.

Gelosa amb els objectes?
Cap.

I amb els amics?
És fora de sí.

No crec que ho pugui entendre mai això...

jueves, 18 de enero de 2007

La veritat en un dia de festa!

Ha arribat l'hora de dir la veritat i només la veritat sobre el meme que vaig escriure abans d'ahir :P

És cert que no surto entre setmana, ni el dijous. Ja que dijous acabo les classes de la setmana i sempre baixo a Tortosa a veure el meu Davidet i així poder estar més dies junts . Tot i que, si hi ha Barça o fa temps que no veig als meus amics sortim a fer una birreta. Però no de farra!

Llavors, si baixo en dijous, està clar que surto per Tortosa i sempre fem el mateix (pq no hi ha molt on triar xD) i clar, llavors preferim jugar al duro, i si! Sóc la reina! xD I si jugo amb Voll! I clar que busco victima! Molts ja ho sabeu, sóc molt cabrona! xD

És mentida que no bec mai al duro, si sempre hi juguem tots tenim pràctica i algun em toca, per cabrona, esta clar! Llavors, també és mentida que m'unflo a cubates, no en solc beure. Només volls jo.
Però un día si que em vaig emocionar i vaig començar a beure cubates de tekiero (és cert xD) i red bull i em va passar el xungo que explico, el dels e-mails. I cla, no ho he tornat a fer (el d'emocionar-me amb cubates ni el de beure red bull).

Després de jugar al duro, nem de pubs, també és veritat això i el de les tarimes i el que la lio molt doncs també, molts ja sabeu l'anècdota del pinyo de la tarima, així que, sobren les explicacions xD

També admeto que de vegades, quan bec em poso xunga però no xunga de pegar a ningú coi! Encara que d'insultar potser si... xDDD
I també és veritat que el DAvidet li toca aguantar-me, en fi... algún dia serà el contrari... xD

I després de pubs cap a casa? xDDD CLa que no! Bueno, rares vegades! Després de pubs sempre toca Black Holes & Revelations. Aquí ho deixo. No entendreu una merda, però és així xDD

NO he anat mai a la discoteca de Tortosa! És trist, però és així i, tampoc hi penso anar mai, ja que ho he pres com un repte xDDD

I, per últim, el de yrun-party també és cert... Vaja motes més cutres que he destapat en aquest post veritat? xDDD

Doncs res, que tampoc era molt dificil, casi tots heu encertat moltes coses... No sé com hem podeu tenir tan clixada! xD

Ara espero els vostres! ;P

martes, 16 de enero de 2007

En dia de festa!

El senyor Propde40 i en Gatot m'han passat els dos un meme on s'han d'explicar deu coses, llavors els lectors d'aquest bloc tan macu i famós pel xat que treu fum han de dir què es veritat i què és fals.
Doncs jo per fer-ho més dibertit he triat explicar el que faig un dia normal de festa. Ara vosaltres heu de dir el què és mentida. Què trobeu?

Començo!
No surto tots els dies encara que sigui molt festera, o penseu que sóc així xD
NO acostumo a sorti ni dilluns ni dimarts ni dimecres ni dijous (xo si el dijous és el dia internacional de la festa universitària!!) Doncs no, que la yrun en dijous rara vegada surt.

Solc sortir per Tortosa amb el meu estimat Davidet i els de la colla. I sempre, sempre fem el mateix. Acaba sent una rallada sí, però és que tinc una afició: jugar al duro. M'encanta!

Sempre juguem al duro en birra, últimamen sempre amb Voll Damm (mmmm...) i a mi no em pot guanyar qualsevol, perquè sóc la reina! I entre el Davidet i jo ens fem uns piques bestials (bueno, no pobret, jo em pico amb ell i ell mai es pica amb mi). Hi ha cops que ens aliem i putejem a algú perquè els dos som mol mol bons jugant al duro.
Ah! Per cert! Quan estic jugan no em digueu res perquè a la minima salto i em pico i busco contrincant per jugar... M'encanta tenir victimes al joc! Jajajaja! (riure de cabrona!)

Però clar, com sóc tan bona doncs que mai puc beure! Perquè sempre l'encerto jo! i llavors la yrun s'ha d'inflar a cubates. EL meu preferit és el tekila amb red bull, bueno, ho era. ja que un dia me'n vaig pendre més del conte i sabeu aquells e-mail que circula dient que és dulent per al cor? Doncs ho vaig experimentar. EL cor m'anava a 100 per hora i em vaig cagar. Des de llavors ja no bec cubates i estic pensant quina beguda alcoholica (a part de la voll) potser la meva preferia, ja que el meu estimat tekiero (o tekila) m'ha futut la gran cabronada de aliar-se amb el red bull i pillarme arritmies al meu coret estimat.

Doncs si, jo al tekila li dic tekiero, perquè me l'estimo molt. xD

Passem a la segona fase, després de jugar al duro acostumem a anar de pubs. I clar, a Tortosa hi han pocs pubs i els que hi han estan plens plens aixi que jo per ballar pujo dalt la tarima, perquè estic més ampla. Només per això i a més la lio i m'encanta! xDD

Si si, la lio molt. Em paro a dir coses als desconeguts, la lio la lio, parlo, saludo a la gent em tiro als braços dels meus amics, hi ha cops que canto a las Vulpess... Hi ha per triar i remenar! xD

I també hi ha cops que l'alcohol em puja i em rallo. Llavors aparteus de mi perquè últimament em pega per fer-me la xunga i vull pegar a tothom. I Davidet m'ha d'aguantar però jo a lu meu... i llavors es quan acabem picats. Perquè quan beus una mica t'ailles al teu món (almenys jo) i llavors ja no ens posem d'acord en res, perquè sempre vaig per sola però també vull estar amb ell.

Llavors quan acabem de pubs, jo sempre me'n vaig a dormir. Perquè com visc al carrer dels pubs em queda prop de casa i com no tinc cotxe doncs em va de perles anar de pubs xD

Ah! També he de dir que hi ha una discoteca a Tortosa, vull dir que l'alternativa d'anar de pubs es anar a la discoteca. Però jo no hi he anat mai. No se perquè. I mira que per cap d'any hi va tothom. Tothom menys jo! xD

Fins aquí la història de la yrun-party! Si! Em deien aixis unes amigues! xD

Us ho creieu tot...?

I ara a passar el meme! Estimat Azriel, ja saps. Et toca i et toca i et segirà tocant durant tota la teva vida blocaire, perquè ahir et vaig llençar la maledicció del meme! Aixis que... xDDD
Marina!! EL primer meme que et passo! Espero que ara tampoc fagis un 2/5... fes-lu tot va! Que es dibertit! I ens expliques veritats i mentides de la iaia Maria! xD
Fraggle! Tu tampoc et salves que últimament no sé res de tu! I t'enyoro! xD
I per últim... Blaucel! Blauceeeeeeel! El teu primer meme!! T'has emocionat o que? Bueno, que el Blaucel està començant i potser no li podem comentar el que es veritat i mentida d'ell mateix però segur que ens sorpendrà en alguna cosa. Estic segura que serà aixis! (veus? el que et deia! no sóc borde! ;P)

Apa ara a fer-lo tots!! :D

sábado, 13 de enero de 2007

Alegria

Fa quinze dies (quan encara estàvem de vacances... quins temps aquells! xD) em va arribar un e-mail de La Caixa (no vaig a fer publicitat ara, però com hi estic registrada per poder fer transaccions per internet doncs que m'envien e-mails. Veritat que ha sonat molt professional aquest últim comentari? xD)
Doncs això, torne-m'hi, que fa quinze dies els de La Caixa em van enviar un correu amb ofertes. Com em fan tots els mesos perquè tinc el carnet jove i així sé on tinc descomptes i on no. I mireu, que em van fer una promoció que hem va fer el pes. Es tracta del Cirque du Soleil, que aquest circ torna a Barcelona a fer l'espectacle que va fer fa viut anys i que va tenir molt d'èxit i se'n diu Alegria (a l'enllaç podeu veure-hi el video publicitari).
I com que em va picar la curiositat i els reis no m'havien portat regals... Li vaig comentar al Davidet si li feia il·lusió i sí, sí... que ens feia il·lusió als dos perquè clar, els dos som iguals de diferents xD

Així que vam quedar que després d'exàmens mirariem l'horari per comprar les entrades. Doncs que no ens vam poder aguantar i ahir ho vam mirar... Ja ho teniem tot pensat (perquè clar, no em negareu que en exàmens es pensa de tot menys amb els exàmens! xDD)
I clar, vam anar al servicaixa a mirar horaris... i em posava "operació temporalment nose qué", vamos, que no podiem mirar ni preus ni entrades però llavors ho vam mirar per internet que dius que potser és més fiable però que no ho saps segur... Vamos, que dius que els de la caixa doncs que són garrepes i pesseteros i tot el que vulguis però el negoci és el negoci i almenys el servicaixa d'internet els hauria d'anar bé, confiem amb ells xDD
I sí, si que va però... NO QUEDEN ENTRADES!!! Com que no?! Però si fa quinze dies que les comencen a vendre!!! Mire-m'ho demà que potser és que tot està colapsat (perquè clar, divendres la tarda cap banquer vol treballar xDD) i ho miro doncs NO, NO EN QUEDEN!! I jo flipo! Ni les més cares que valen 60 i 70 euros!! I jo, jo em quedare sense veure el Cirque du Soleil i sense l'Alegria...

(us he de comentar que sí que en queden però poquetes, però clar, no penso dir el dia per si m'ho puc arreglar i anar-hi. Perquè el Davidet començarà a treballar i no tindrem disponibilitat d'horaris. Ohhh Davidet no treballes! Que hen d'anar a l'Alegria! xDD)


jueves, 11 de enero de 2007

Rampells

Que jo sóc molt de rampells. Els que hem coneixen ja ho saben. Si em ve de gust fer alguna cosa ara, l’he de fer; sinó, no paro fins a aconseguir-ho. I em venen aixis i, clar, se’n van igual xD

I quan ja els he complit estic satisfeta i contenta i riallera i semblo una nena petita que comenta que xulii! I que bonic és el món! I ja he fet tal cosa! I que dibertit! I tal i qual… xD

Sóc aixis, no hi podem fer res… Però que no em queixo, eh? Que a mi ja m’agrada i, a més, que el Davidet m’ho consinteix tot i jo contenta contenta i com a ell també li agraden les meves cosetes doncs que els dos ens ho passem molt bé i ara, quan no li venen rampells a un doncs li venen a l’altre i entre els dos fem moltes coses diferents i divertides. I el que he dit abans que ens ho passem molt bé. Però molt molt eh?

Doncs aixòs. Que si voleu saber el què faré demà al matí no us esforceu. No ho sé ni jo. NO planifico. Res.

Mireu, ara us l’explicaré el de fa una estona perquè tela. Doncs que estava jo tan tranquileta a l’ordenador comentat a l’Alepsi i parlant amb el Davidet i escoltant musiquita de la bona més feliç que un anís quan he trucat a la mama:

- “Mamaaaaa! Per què ja no hem truques mai?”

- “Aiii Núria! És que ahir no me’n vaig recordar i avui a l’hora de la novela et volia trucar però m’he adormit”

- “Alaaa! I t’he de trucar jo! Bueno doncs mira, que avui vinc.”

- “Com que véns? I que faràs aquí? Que no tens exàmens? Ja saps que aquí no fots res*, quedat!”

- “Que no, que no! Que vulll baixar!”

- “Que et trobes malament filla? Que et passa algo? Que tens?”

- “NO res xD que baixo, mama. No tinc ganes de cuinar ni res. Ja ens veurem a la nit”

- “Bueno doncs si baixes… Faré un soparet molt bo a la nit, ja el tenia preparat”

- “Veus com havia de baixar?”

- “…”

- “Adèu mama! Que bé jo que menjava coses de règim i me faras bon menja!(tota feliç xD)”

Tot això a les 4’30. Miro l’horari de trens, acava de surtir. Jo que em pensava que a les 5 n’hi havia un! Res, que fins les 6 no surt el pròxim i arriba a les 8’30 (però amb l’horari real de la RENFE doncs que vindria a ser les 9 o 9’10). No baixo. Massa tard. Fa pal. Després de dir-li al Davidet que baixava pobret, li he donat un disgust. VA baixa baixa em diu! I jo no no que arribaré tard. Ja baixaré demà. Ok, ok els dos. I a les 5’12 decideixo que sí, que he de baixar que sinós doncs que ja no sé quan baixaré.

Fixeu-vos amb l’hora. 5’15 ja. I el tren surt a les 6. Em dutxo a tota pastilla. TAnco l’ordenador. EM vesteixo i correns correns surto de casa a les 5’50. COtxes aparteus que ve la Yrun!! Si si, m’han pitat i tot. I salto i encara m’aturo a insultar-lo! Sóc l’òstia! xDD Baixo corrents a plaça del Centre. Miro a veure si veig al Azriel però res de res xD

Vaig a la caixa mes pròxima a treure diners, ja comprare el bitllet al tren que no em dona temps. A les 5’56 arribo a Sants Estació. El colmo de tot. COmrpo aigua que tinc sed. SI arribo al tren bé sinó doncs ja no baixo xD

Arribo super justa de temps mai mai havia arribat tan justa.

Pujo. Obro el portátil. Escric aquest post. I el revisor em carda la bronca perquè no he comprat bitllet. I a mi que m’explica! Era un rampell! :P

*Hem d’aclarir el que no foto res a Tortosa. Val, fair poca cosa perquè està el DAvidet però es que a Barna tampoc foto cop xDDD



martes, 9 de enero de 2007

Tècniques

Bé, ja ha arribat l'època d'exàmens... Quin pal tan tan tan gran!
Jo és la primera vegada que faig exàmens al gener, ja que abans anava a la pompeu i allà són trimestrals. Estava bé, perquè així et passes les vacances sense fotre cop i les acabes sense fotre cop també! Però la putada era que sempre anava descompensada amb tothom. Jo estudiant i els amics sortint. Jo no podia sortir perquè els amics estudiaven. Així que em vaig cambiar a la UB! xD (És mentida, no va ser per això, però queda bé, oi? xD)

Buenu, i que com em costa tan agafar un llibre després de vacances, tinc que ampliar el meu repertori de tècniques. Què feu vosaltres quan estudieu?

Jo, la primera tècnica que faig servir és la del pijama! Què quina és? Doncs no treure's el pijama durant tot el dia, aixi si us apeteix sortir a fer una birreta o alguna cosa no podreu perquè porteu posat el pijama, a més fa fred i fa pal cambiar-se. Així que toca estudiar!

La segona tècnica són els taps de les orelles. Són miraculosos! Què et ralla la veïna amb la tele a tota merda escoltant culebrons? Posa't els taps i a estudiar! xD Què tens una crisi nerviosa perquè ta germana no calla? EL mateix! xD Què estas a una residència i allà MAI es pot estudiar? JA et pots comprar 40 taps perquè seguiràs sense estudiar tu dic jo...

Buenu i la tercera i la última tècnica, que és a la més desesperada és la de posar-se els peus en una palangana amb aigua calenta baix la taula d'estudi, clar xD Així si tens ganes d'aixecar-te per no estudiar més no pots, perquè tens els peus mullats i has de seguir estudiant...

Que tot aixòs són tonteries, però bé, que si algú li poden servir doncs millor que millors perquè tothom està molt a la desesperada quan són exàmens i jo la primera.

Així que bona sort!

domingo, 7 de enero de 2007

Separar-se

Ara ja és diumenge, la qual cosa vol dir que oficialment per a mi que és dia de viatjar. De Tortosa a Barcelona. Com odio els diumenges.
Els viatges en tren aquest dia, l'últim tren per ser exactes, a part d'estar ple com un ou, arriba sempre una hora tard. També odio la renfe xD

Però el que més em fot dels diumenges com avui és que fa molts dies que sóc a casa. I m'he tornat a adaptar al poble. I em costa tan tan tan però tan anar-me'n a Barcelona i adaptar-me de nou. Però tan! No puc perdre el ritme d'anar cap a quí i cap allà, sempre als dos llocs. Sinó se'm fa una muntanya i no és perquè no m'agrada ni una ciutat ni l'altra (ja que tortosa és ciutat, però jo li dic poble perquè s'assembla més, però és la capital del Baix Ebre tu! Au! ja teniu cultureta! xD) sinó perquè el fet de tornar a cambiar el xip a una ciutat tan gran com Barcelona em costa. M'adapto de seguida però les últimes hores de poble em maten. Però, ara encara em maten més. I tot just és pel nom del post. Separar-me. I no, no parlo del poble, ni de la mama, ni de la meva habitació de tota la vida, ni de les vacances, ni de tenir-ho tot fet. Parlo de separar-me del Davidet. I em direu, si es figa toba aquesta tia. Doncs no, no ho sóc ni ho seré mai. Però és que ara estic taaaan tonta. I, a més, em costa de creure. Una tia que va tan de dura com jo amb una "costa a munt" tant tonta com aquesta i, a més, amb lu que li agrada Barna!
No puc fer-hi res, se m'ha desfet el gel que tenia, o la barrera que imposava. M'estic fent "més humana" xD

Però el que venia a dir avui és que passar tantes hores junts i separar-nos per passar-ne tan poques em maten. I és veritat, que quan sé que he de marxar i m'he de despedir em poso especialment tonta i dràmatica (encara que ho dicimulo tot tot) i mireu, que no sé perquè em passa però em fa ràbia perquè a part de ser una xurrada sé que set dies més tard tornaré a ser aquí (buenu, aquest cop quinze perquè hi han exàmens).

Però bé, que no em passa sempre això (que sinó sí que m'ho tindria que fer mirar) sinó quan passo més dies o més hores del que em toquen amb ell. Com ponts, setmanes llargues, fins de setmana intensius (mmm... algun dia ja parlaré d'aquests xD) o vacances; i llavors, és quan odio les despedides perquè em poso tonta tonta i burra burra i carinyosa carinyosa només pel simple fet de separar-se dies, dies i dies... (que no en són tants).

Però buenu, al cap i a la fi, potser és més normal del que hem penso. Perquè és dur també trobar a faltar a algú encara que només suiguin set dies.


viernes, 5 de enero de 2007

Amienemigues

Hi han ocasions a la vida en que per algun motiu li pilles tirria algú. Per alguna circumstància, ocasions o moments s'acava la amistat. (Serà que les dones som molt més competitives del que ens pensem?)
Avui, voldria encetar el blog parlant de les amienemigues.

Què són les amienemigues? Simplement amigues que, per històries (perquè són històries) han deixat de ser-ho.

M'analitzo. Penso amb les meves. Casi totes són dones, clar són més males putes xD. I algun noi. Un va ser-ho en Davidet. Pobret. Però a ell el tenia crusat, no era tant. L'esborro.

Penso. Per què són amienemigues? Perquè són amigues "falses" (algunes es saluden per cortesia, algunes fan el fals, algunes simplement suden) i competeixen. Competeixen per tocar-se els ous i fer-se la vida impossible, o, simplement aprofitar-se'n.

Proceso. Competeixo amb les meves amienemigues? De vegades sí, de vegades no. A cops tinc ràbia, a cops les ignoro.

De vegades crec que potser em perdo una gran persona. De vegades. Quan algú que simplement conec de vista és converteix en la nova amienemiga que mai he tingut cap conversa amb ella, però que ja em cau mal, per les referències que deia al principi. Però si és això, mai podrà ser amiga. Repenso. Ho esborro del meu cap. No té sentit això! xD

Algun potser si que ha sigut una pèrdua, però per circumstàncies ha tingut que acabar sent així, ha sigut millor ser així i he guanyat molt més competint que amb l'amistat. Però queden els bons records. Per això, perquè sempre queden. Sospeso. No, no ha sigut cap pèrdua xD

Algun dia us heu reconciliat amb alguna amienemiga? Jo sí, encara que pocs cops. Primer m'ho empasso tot. Ho perdono tot. Però a les hores es torna a refredar tot, i torna l'enemiga on hi havia una "falsa" amistat/reconciliació per un moment.

Potser és que de vegades a les nostres amienemigues els hi pena perdre's una persona com nosaltres a les nostres vides?