jueves, 29 de marzo de 2007

Pre-vacances

Acabo de buidar la nevera, perquè se'm foten el menjar si no estic i perquè el que no els convens ho deixen i això provoca que es cree vida dins la nevera, com que no em fa el pes, la poca verdura que em quedava l'he llençat i el mig fuet que tinc a la nevera el guardo, que sé que això si s'ho fotran, i l'altre mig me l'he menjat jo per aprofitar-lo ara que el puc gaudir xDD
Ara m'anava a fer la maleta ja, però no sé si posar-me roba d'estiu o de d'hivern... aquí tinc de tot però allà no; cada cop tinc un peu més a barna xDD

Estic de pre-vacances! Demà ja marxo! Per estar una setmaneta vivint al poblet merdós d'on sóc xD

És curiós.. no, no és curiós. El que anava a posar no toca a cap lloc xDD

En fi, que demà agafaré el tren aviat per fer-li una sorpreseta al Davidet i poder-lo anar a veure a la uni. Aquest dissabte fem un anyet!! Oooh! :P

Així que de moment l'únic que tenim planejat aquestes vacances és celebrar això, bueno... i els cumples... qui em té al msn ja sap que aquest és el mes dels cumples!

Aiss... espero no veure cap fantasma aquestes vacances... vull desconnectar! I menjar-me una bona mona! xD

*post pre-vacances, nose per qué!

P.D: últimament escric més que mai no? Que raro!

Do you want to

miércoles, 28 de marzo de 2007

Canvi de plans!

El divendres a les 21 h. la super Yrun estava a l'estació de sants esperant al Davidet Davidet. Sonen els megafonos: "tren de tortosa en destinació estació de frança porta un retard de 40 minuts, si us plau, disculpeu les molèsties".
Merda! La Yrun que havia vingut corrents corrents després d'anar tota la tarda de vòlit que si maduixes, que si xocolata, que si moooolt de formatge, que si gambetes, que si... bé és igual! xD
Que la Yrun es va tinguer que esperar... Ja no tenim temps de fer dönners! Oooh! Horror! xD
Però el Davidet me'n tenia una de preparada... "no pateixis yru, avui cuino jo!" Oooh! Sorpresa sorpresa! Mmmm... còctel de gambes i de postres maduixes amb xocolata... I una peli: Googbye Lennin. El Yann Tiersenn. I un parell de regals... Un cd i una foto. Que macu! No m'ho esperava!
I entre silencis, sospirs i les maduixes va passar el divendres.

Dissabte, 12 h. "Va! Corre! Que ja és tard!! Jo voliar anar al zoo de bon matí i mira quina hora és!!" I si, vam nar al zoo al migdia. Monitos, dofinets, foquetes, pingüinets, cabretes, zebres, girafes, elefantets i hipopotams. Però va ploure, sort que jo portava paraigües.
16:30 h. "Gemmi! on ets?? Que nusaltres estem mirant l'espectacle dels dofinets però ja s'acaba! Kedem a la mani?" Però la srta. Minola no va acudir xD I que fem ara? Anem al bosc de les fades! Ui! I a la boqueria!! Que morts que estem! I ens estirem al llit. Vainilla.

Diumenge 18 h. "Que el concert de quintana és a les set!!! Va corre! Dinem ràpid ràpid!!" I anàvem corrent per l'avinguda Madrid amb el bistec amb salsa de roquefort encara a l'esòfag. Ei! Però vam arribar a temps!! Xerrada amb els amics i nit sense son amb moltes anècdotes. Es va fer de dia...

Dilluns 1o h. "Ens hem adormit! Que fort! No m'estranya! VA corre corre que perdre'm el tren!" I el Davidet Davidet se'n va nar... I jo no volia...

Give me a reason

lunes, 26 de marzo de 2007

Secrets compartits

Ahir el Davidet i jo per fi vam poder anar a veure el meu estimat Gerard Quintana amb dúo amb el Joel Joan. Tanta mania que li vaig agafar per l'afonisme al Joel Joan i s'ho va fer venir prou bé com per oblidar-ho :) :)

Va ser una espècie de teatre, recital de poemes i concert amb una parella que encaixava a la perfecció; la veritat és que va ser estrany però increible. El seu espectacle era molt pròxim, semblava ben bé com si estèssim els 4 (dic els quatre pel davidet i jo, i el quintana i el joel joan) fent un cafè! I la veritat és que ens ho vam passar genial.

L'espectacle va començar a les fosques fent presentació i molta broma, la veritat és que van estar tota l'estona fen conya i enllaçant-les amb els poemes i les cançons. Per enamorar. Uns poemes encantadors. I el Gerard, amb les seves frases culpidores, jo no se com s'ho fa, però tot el que surt de la seva boca és profund! I no va amb conya xD

Potser per això fa tan bona parella amb el Joel Joan, jove, radical, sense pàciencia, espontani... En canvi el Gerard amb mooolta paciència, tranquil, profund... Amb una veu encantadora... Buff! Com m'agrada la seva veu! EL que potser vaig enyorar una mica és que no cantés, el Joel Joan al meu parè va tenir més protagonisme.
Vaig enyorar tan el Sonet a dues ciutats! I la curació natural! (ja us posare els enllaços) Són de les claus de Sal, el meu cd preferit. En canvi, el J.J. va cantar Jo, una altra cançó que esperava amb moltes candeletes!

Em va agradar molt que fessin bromes amb notícies actuals, coses del carrer, injustícies... El que em va xocar és que èrem els més joves de la sala el Davidet i jo... Si val molt la pena coi! Que fèiem entre vells? xD

Em van explicar la decepció del CAS i és que ho van fer expressament per pre-adolescents (paraules textuals del Joel Joan que es va tirar a l'escenari aquell dia i jo em vaig apartar, vaig ser l'única! xD)

Bueno i després d'això... d'un parell d'hores entre rialles, poemes i cançons, van fer una despedida increible! Recitant la Mort d'en Joan Margarit...un dos tres pica paret... i cada cop que deia això marxava algu de l'escenari... Simplement genial!

Ens van despedir amb Camins, gran gran gran cançó de Sopa! Però jo no volia que s'acabés l'espectacle! Tan temps esperant-lo coi! L'únic que em va faltar va ser poder parlar amb ells un segon... i que em firmèssin el disc que em vaig endur, en fi... un altre cop ;P

Caic

jueves, 22 de marzo de 2007

Ashes



Era una noia de cabells llargs. Descuidada, trista, preocupada... Tot se li reflexava al rostre... Era la noia dels boscos.
Ningú sabia res de la seva història... la gent se la mirava de reüll i s'apartava. El desconegut els hi feia por. I ella era la noia desconeguda.

Vivia al bosc i feia la seva... mai parlava amb ningú, mai mirava a cap rostre... només agafava el que necessitava del poblat i marxava... La noia dels boscos sempre feia el mateix.

Els nens preguntàven; els pares callàven. Al poblat no es podia parlar de la seva expressió...

"sembla trista papa! Per què no puc anar a jugar amb ella?"
"No parla amb ningú fill meu, no t'hi acostis, no sabiem qui és ni que vol.."

Però tothom ho sabia i callava... No era el desconegut el que els hi feia por, sinó el seu sentiment de tristesa cap al poble i el seu desig de llibertat.

"Per què fa tanta por la llibertat?!" - és preguntava la noia - "per què fa tanta por?!" - i s'estirava els cabells...

Ningú s'havia acabat de compendre...

miércoles, 21 de marzo de 2007

Un altre finde intens

Si si si! Aquest finde no em busqueu que puja el Davidet meu i ja tenim tot "organitzat" xD
Prime prime l'aniré a buscar a l'estació de Gràcia... Aixi podrem pegar una volteta pel centre que fa taaaan de temps que no anem... Perquè clar, si quedem a Sants, ja anem directe al pis i llavors... llavors fa peresa moure's, ja m'enteneu xDD
Segurament, ens quedarem pel raval fent döners, que al raval són els millors que he probat mai! I mireu que abans ens feien fàstic tan al Davidet com a mi però ara... Ens tornen bojos! Mmmm... xD

Despres despres segur que anem a fer mojitos i coses d'aquestes per allà per estar ben contents i beguts al arribar al pis i liar-la de mala manera! A fer enveja a les companyes! xD

Però dissabte a matinar que tenim ruta-gaudiniana per Barcelona durant tooooot el dia! Però segur que amb migdia em tenim prou que a la nit tornem a tenir espectacle! (o sigueu malpensats! xD), us en recordeu del super-concert del Gerard Quintana?Si si! El que el Joel Joan em va fallar! Doncs dissabte a la nit saciaré la meva llaga! Ueeeeeeee!

I diumenge sopar amb tota la colla barcelonina! Que fa mooooolt temps que no estem tots junts, i les amistats s'han de conservar,no? ;P

Ueno estimats lectors i cotilles! Ja sabeu, si voleu seguir plans de parella, ja sabeu on trobar-mos, sempre podem fer döners tots junts,no?

Doncs no! Ja he dit que no em busqueu! xDDD

P.D: cançó que em té atrapadíssima avui! Aquí us la deixo...

jueves, 15 de marzo de 2007

Som unes incompreses!

Ahir va ser el cumple de Laureta Laureta, la meva Laureta! No de la Laureta de la Mireia, ja ho sé, sempre ho dic, no me'n cansaré mai! xD

Doncs res que com jo me l'estimo molt a la meva Laureta, bueno, jo i tothom! Li van fer un cumple xulo xulo i ella es va posar molt conteta, tan que casi plora la tonta xD "i mira que n'és de tonta la Laureta!!" li diem. I ella vinga vinga: "aiiii! és el millor cumple de la historia!! bisitos bisitos!!" i au! Que casi em desnuca! SI es que quan vol és uan bèstia xD

Això, que vam nar a sopar al Panxot, ja sabeu, el bar que vam descobrir la petarda i jo i on vivim a prop misteriosament xD; bueno, en realitat queda a mig cami de tots els col·legues que tenim a Bcn, aixis que genial!

Lu bo ve ara.... resulta que el Salvador, que fa poc que ve amb nusaltres va buscar pel sant google: "bar panxot barcelona" i sabeu que va trobar el salva? Aquest bloc! xDDDD Probeu, probeu si voleu... El més fort de tot és que al llegir-lo va saber que el bloc era meu... I ens coneixem de fa 4 dies!! Ai salva salva! K clitxada que em tens cabron! xD

Després del super sopar al Panxot, L'az em va informar on podiem anar a fer unes copes però al final no li vam fer cas i vam acabar al karaoke de sempre que jo ja el tinc més que ratllat el puto karaoke dels "·$·&&%·"/(, ja m'enteneu xD

A les 3 a caseta, on la petarda va pillar una paranoia de burratxa i vinga a dir k era una incompresa! K menus mal de mi! L'altra incompresa! xD I a escriure pel pis: "hombres no gracias, debes dejar-los crecer!" i jo m'havia entés que no volia cacahuets... o no se com va la història... bé, es igual... La qüéstio és que despres ens va agafar un atac de gana però ens feia peresa fer menjar... Així que unes patatones i unes birres i sessió de Sex in the City. Ens comparavem totes... i emprenyavem a la Laura dient-la Charlotte!! Charlotte! i ella no no! Jo Carrie! I la petarda i jo nooooo que Carrie és tonta! Jajaja! Carrie és la Missi... I aixis axis em passat tota la nit i a les 7 del matí em nat cada u a fr nonetes al seu llitet i au! Que la Laureta encara anava dient que era el seu cumple i estava emocionadissima! I nosaltres : "Laura! Que és de dia! CAlla ja!! Que va ser ahir!!!" I ella: "No, no nooooo!"

domingo, 4 de marzo de 2007

Paralyzed



Aquesta cançó és la que sempre sempre ressonava al meu caparró l'any passat. Si no la vaig escoltar mil cops, no l'he escoltat mai.

Me la posava quan estava trista i m'ajudava a pensar. M'ajudava a plorar. M'ajudava a sospirar pel meu Davidet.

L'escoltava al tren, a la residència, a casa... Sempre sempre la mateixa cançó, sempre els mateixos maldecaps, la mateixa merda.

Però tot això ja es va acabar. Ara aquesta cançó ja no em proporciona tota aquella tristesa en aquells dies tan tristos... La veritat és que ja no em proporciona res a part de records.

Recordo el primer dia que la vaig sentir quan estava trista, després d'una conversa bastan profunda amb el meu Davidet que llavors encara no era meu.

I l'últim dia, que va ser sentint-la en directe al summercase... Ja sabeu amb qui, no? ;P



jueves, 1 de marzo de 2007

Consells per sobreviure a un pis d'estudiants

Aquests dies he estat reflexionant sobre el pis que tenim les 3 que som al pis. Va, ja que estem posats us les presentaré xD

Com ja he dit, al pis som 3: la missifú, la petarda i jo.

La missi és una noia que coneixia de Tortosa, però que no és d'allà, que és de Gandia, però que era veina meva a Tortosa perquè allà fan infermeria (sí, Tortosa té universitat! oooh! plas plas plas! xD) i jo quan tenia ganes de sorti i ningú sortia quedava amb la missi per nar de festa.

Missifú és una persona que sempre va molt mona mona, li agrada el "rosa fofi" (com diu ella) i és tope "flower power" (com és denomina ella tb xD). Té tota una maleta de maquillatge, planxa pel cabell, secador i 40 pots de laca. 500 sabates per convidar i molts modelets diversos, entre aquests cal destacar faldilles mini mini.

Jo pensava que per compartir pis estaria bé perquè ja la coneixia. Resulta que la Missi, tan mona mona que és, és una porca xD I no neteja mai mai res, i embruta molt molt i va del pal. A sobre ara a adoptat un gat i el té com un peluix. Té la terra a l'habitació i tot un habitat natural allà xD xD Quan obre la porta surt una braferada d'olor de gat que moriria qualsevol, per això la petarda i jo sempre li diem que no volem que deixe el gat sol per casa.

La petarda era la meva millor amiga del institut, mai oblidaré el batxillerat amb ella. La liavem tan! Vinga a riure dels professors molt molt i a fer campanes (no moltes) i a liarla a saco! Fins que un dia vam nar a un sopar de professors per fer la pilota i ella m'aguantava dreta pq segons diu jo deia "este vi no puja!" (per defecte ho deia en tortosí xD) i anava borratxissima xD

Quan es va acabar segon de batx. ella va nar a fer carrera a Bcn i jo vai repetir, llavors vam perdre el contacte, fins que jo vaig pujar a Bcn! Que al principi quedàvem molt poc i dspres vam nar quedant cada dia i juntes vam descobrir el Panxot (el bar que anem sempre i on, per casualitat tenim el pis molt a prop xD). Tenim mil batalletes per explicar de l'any passat: llençar llaunes de voll damm buides al cap de les pijes pq es quedàven amb tots els homes al mig del Túnnel Casanova, els dies de Canaletes, els diumenges al Panxot... xD
I també ens contàvem les penes, pq les dos rajavem dels llocs on viviem, aixi que se'ns va acudir la gran idea d'anar a viure juntes! I fins i tot tremolàvem nosaltres pq quan la liem, la liem! xD
Perquè clar, som les petardes! xD

I això, que vam nar a buscar pisos i dos ens semblava poc així que vaig introduir a la Missi al mig del clan de les petardes i pobra, no pega gens xD

El pròxim dia, fare uan introducció del pis i la ronya i potser de les festes, però això ja serà a un altre post... xD